Anna Oliver, Ninpeus: 2009

dimarts, 13 d’octubre del 2009

"Cares" per dues escultores

EL PERIÒDICO 13/10/09 Pàg 35

Escultures en terra refractària en
què Sònia Draper i Anna Oliver estableixen
les emocions humanes a
través de cares de nens i nenes. Durant
la infància les expressions són
més pures en el dolor i en el goig,
així com també en la provocació
per joc o per protesta. En el cas de la
Sònia hi predomina l’interès per la
infància, mentre que l’Anna s’obre
al món adult, però espontani en cada
manifestació. Obres interessants
i que tenen l’elegància vital del que
és autèntic.
Sala Rovira. Rambla de Catalunya, 62.
Fins al 24.
Entre 175 i 2.100 €.

JOSEP M. CADENA

dilluns, 28 de setembre del 2009

Sònia Draper i Anna Oliver, una confabulació d’emocions

Entrar al taller de la Sònia i de l’Anna és endinsar-se en un espai on la sensibilitat es manifesta com a una hemorràgia d’emocions. Allà, les diferències dels seus estils, de les seves estètiques, de les seves tècniques, reaccionen de la mateixa manera que ho fan les seves argiles quan penetren dins l’expectant màgia del forn. Com? Enriquint-se mútuament.

Observeu aquestes figures, assaboriu la naturalesa de les seves textures, aprecieu l’agredolç del seu cromatisme, noteu el rigor de la seva forma. El que aquí contemplem no és obra d’exposició, és obra de companyia. I ho és, perquè cada una d’elles és una presència dotada de personalitat.

Les obres que la Sònia i l’Anna ens presenten no són objectes inanimats, són organismes terrosos que evoquen ambivalència i, a la vegada, rotunditat. Murmuren i criden. Acluquen l’ull còmplice, coquetegen amb nosaltres, demanant ser escoltades. I, fixeu-vos quina màgia! Qualsevol de les seves propostes pot suggerir, a voltes tendresa, a voltes anhel, a voltes una sàvia ironia i, també, a voltes un crit angoixat. Tan sols cal variar el nostre angle de visió, per a adonar-nos que el mateix volum s’enriqueix amb un matís significatiu absolutament nou.

No hi ha gratuïtat ni frivolitat decorativa en cap de les figures que aquí s’exposen. Totes parlen amb rigor, amb tendresa i amb alegria. I ho fan d’aquesta manera perquè una obra d’art ha de ser capaç de posseir veritat, de dir quelcom. I què diuen les propostes de la Sònia i de l’Anna?

Escolteu les goles d’aquests caps que, erigits com un planter de flors, ens parlen anhelant quelcom o, tal vegada, estiguin entonant una melodia. Intenteu esbrinar la qualitat i el color d’aquells ulls embenats o interpreteu l’ambigu rictus de molts dels rostres que us envolten en aquesta sala. Però, què ens comuniquen?

A mi m’han parlat d’un món que conec, que a voltes m’agrada i, a voltes em pertorba. Són obres plenes de sinceritat i d’experiència, per tant, manifesten els sentiments que tots compartim: dubtes, temences, esperança, desig, indignació, desconcert....... Però, ho fan des del positivisme que arrela en l’Amor. Perquè, per sobre de tot, aquestes obres traspuen sensualitat, voluntat, proïsme i passió. Com?

La Sònia, a través de la contenció cromàtica i amb una elegància i una precisió formals extremes. Sabent treure-li partit a la mesura del format, a l’austeritat de les línies i a la severitat colorista de les cendres, demostrant una sensibilitat extrema esquitxada de subtil capteniment.

L’Anna, a través d’un modelat de suaus traços i saborosos tocs d’òxid, resultant eficaç amb el gest i amb la sensualitat de la textura i mantenint intel•ligentment el rigorós límit que evita que la tendresa esdevingui sensibleria.

Ana Fernández Álvarez
Doctora amb Història de l'Art